Canyelles Aprèn

Envelliment, barris i convivència. Amb estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

La sessió del dijous 16 d’abril va tenir com objectiu principal obrir un espai de reflexió compartida sobre el futur, l’envelliment i la convivència comunitària. Es tracta d’una proposta que convida a pensar col·lectivament com imaginem el demà i quin paper hi juguem com a individus i com a comunitat.

L’activitat es va articular en tres grans eixos

• Imaginar el futur per anticipar possibles canvis socials.
• Comparar present i futur per identificar diferències i continuïtats.
• Analitzar prediccions passades per valorar fins a quin punt s’han complert i reflexionar sobre la capacitat humana d’anticipació.

La sessió va iniciar amb un conjunt de preguntes que conviden a la participació activa:

• Com imaginaves el futur quan tenies vint anys?
• Com seria per a tu un barri ideal?
• Què vol dir envellir bé?
• L’experiència real d’envellir coincideix amb el que pensaves en la joventut?

Aquestes qüestions van servir per generar diàleg i connectar experiències personals amb reflexions col·lectives.

La proposta va incorporar difernts mirades sobre el futur a través d’autors i autores com Isaac Asimoc o Nostradamus.

Un dels moments clau va ser una dinàmica basada en el contrast entre mites i veritats sobre:

• L’envelliment
• L’aprenentatge al llarg de la vida
• La utilitat social de les persones grans
• El suport veïnal
• Els estereotips sobre la joventut
• El llegat personal
• La cura social de la vellesa

Aquesta activitat va fomentar el pensament crític i va ajudar a desmuntar prejudicis.

A càrrec d’estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

El Trivial Intergeneracional va ser una activitat socioeducativa pensada per fomentar la trobada, el diàleg i l’aprenentatge compartit entre persones de diferents generacions.

La proposta es basava en la creació d’equips mixtos formats per joves, principalment estudiants universitaris, i persones grans del barri. Mitjançant un joc de tipus trivial, els participants havien de respondre preguntes agrupades en diverses categories com música, refranys populars, història, actualitat i xarxes socials. Aquestes temàtiques es van escollir de manera intencionada per posar en valor coneixements diversos, tant vinculats a la cultura tradicional com a la contemporània

Més enllà del component lúdic, l’activitat tenia un marcat sentit pedagògic. El joc esdevenia una eina mediadora que facilitava la interacció, ajudava a trencar barreres generacionals i generava un espai d’intercanvi horitzontal. Cada pregunta donava peu a petites converses en què els participants no només buscaven la resposta correcta, sinó que compartien experiències, records i punts de vista. D’aquesta manera, el coneixement no circulava en una sola direcció, sinó que es construïa col·lectivament.

Aquest tipus d’iniciatives s’emmarquen dins dels enfocaments d’aprenentatge intergeneracional, que tenen com a objectiu crear veritables “ponts de coneixement” entre persones amb trajectòries vitals diferents. En aquest context, el trivial va permetre reconèixer el valor dels sabers de totes les generacions: mentre unes aportaven memòria històrica i cultura popular, altres contribuïen amb referències actuals i competències digitals.

L’activitat va combinar joc, aprenentatge i vincle social, convertint-se en una experiència significativa tant des del punt de vista educatiu com comunitari. No només es van adquirir coneixements, sinó que també es van fomentar valors com l’escolta activa, el respecte mutu i el reconeixement de l’altre com a font de saber.

Amb Erani Limones, Carla Mariño, Marta Rodríguez, Jessica Olguín i Roshiel Acuznar. Estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

Els estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona van dissenyar i implementar una pràctica educativa en el marc de l’assignatura Diversitat i Educació, sota la modalitat d’aprenentatge-servei.

Aquesta proposta tenia com a objectiu principal crear un espai de trobada intergeneracional a través de la música, entesa com un llenguatge universal capaç de connectar experiències, emocions i contextos diversos.

L’activitat va consistir en un recorregut pels diferents estils musicals al llarg del temps, en què els estudiants van presentar les característiques principals de cada gènere, així com alguns dels seus artistes més representatius. Aquest viatge musical va permetre no només contextualitzar l’evolució de la música, sinó també reflexionar sobre la seva relació amb els canvis socials i culturals.

A més, es va promoure un intercanvi d’experiències musicals entre les persones participants. D’una banda, els estudiants van compartir cançons significatives per a ells, explicant els motius de la seva elecció; de l’altra, les persones participants també van presentar les seves preferències musicals, generant un diàleg enriquidor basat en l’escolta i el reconeixement mutu.

Finalment, l’activitat va incloure una reflexió sobre els beneficis de la música, destacant el seu impacte positiu en el benestar emocional, la memòria, la socialització i l’expressió personal.

D’aquesta manera, la pràctica no només va afavorir l’aprenentatge acadèmic, sinó que també va contribuir a reforçar vincles, fomentar la inclusió i posar en valor la diversitat a través d’una experiència compartida.

Amb Waniss Hakki, Mariela Fernández, Carla Ruíz i Lucia Sierra. Estudiantes de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

En aquesta sessió vam centrar el treball en el reconeixement i l’anàlisi de l’entorn comunitari més proper, amb l’objectiu de conèixer millor la realitat social del barri i fomentar una mirada crítica i participativa entre les persones participants.

La jornada es va iniciar amb una dinàmica d’exploració en què els i les participants van compartir les activitats i serveis del barri en què participen habitualment. Aquesta posada en comú va permetre visibilitzar el grau de vinculació amb l’entorn, així com detectar diferències en el coneixement i ús dels recursos comunitaris.

A continuació, es va dur a terme una activitat d’identificació i presentació dels diferents serveis, equipaments i activitats del barri. Aquest espai va posar de manifest que alguns recursos encara són desconeguts per part del grup, evidenciant la necessitat de reforçar els vincles entre la ciutadania i la comunitat.

En la segona part de la sessió, les persones participants es van organitzar en petits grups per dur a terme una anàlisi més reflexiva del barri. Cada grup va treballar en la identificació de les fortaleses de l’entorn, així com d’aquells aspectes susceptibles de millora o que representen necessitats i problemàtiques.

Aquest treball col·laboratiu va afavorir l’intercanvi de perspectives i la construcció d’un diagnòstic compartit del barri, promovent el pensament crític i la implicació activa.

En conjunt, la sessió ha contribuït al desenvolupament de competències vinculades a la participació comunitària, l’anàlisi del context i el compromís social, consolidant el barri com un espai educatiu clau dins del procés formatiu.

Amb Jana Puigpinós, Paula Broncano, Claudia Guiu i Marta Enrich. Estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

El dijous 12 de Març, es va dur a terme una activitat orientada a fomentar la creativitat, la imaginació i l’expressió personal a través de l’escriptura, també entesa com una eina per treballar la memòria i la reflexió vital.

L’activitat va incloure tres propostes participatives. En primer lloc, les persones participants van escriure una carta o un record significatiu, afavorint la connexió amb les seves experiències personals.

En segon lloc, es va crear una història col·lectiva a partir de les aportacions de tothom, promovent la cooperació i la imaginació compartida.

Finalment, cada participant va escriure una frase o titular que resumís la seva vida, amb la possibilitat d’afegir reflexions o consells.

Moltes gràcies per oferir un espai tan acollidor i humà, on, a través d’aquestes dinàmiques, es va crear un entorn de participació, expressió i intercanvi d’experiències entre totes i tots.

Amb Lucia Castell, Laia Reina, Eva García, Claudia Cuevas, Adrià Lorenzo, Iván López, estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

Continuem les xarrades a Universitat al Barri, aquest dijous dia 5 de març, varen venir estudiants de pedgaogia de la Universitat de Bracelina a fer-nos una dinàmica educativa intergeneracional centrada en les xarxes socials i en la manera com joves i persones grans es perceben mútuament. L’objectiu de l’activitat era identificar estereotips, reconèixer punts en comú i fomentar el respecte entre generacions.

La dinàmica es va iniciar amb una pregunta oberta perquè les persones participants expressessin, amb una sola paraula, com descriurien la joventut actual. A partir d’aquest punt de partida, es van posar en comú diferents percepcions habituals entre joves i persones grans, incloent tant crítiques com valoracions positives, amb la finalitat de fer visibles alguns prejudicis però també reconèixer aspectes compartits.

Posteriorment, es va treballar la ruptura de mites mitjançant una activitat de “realitat o mite”, centrada en idees recurrents sobre la joventut i les persones grans, com ara la relació amb el treball, l’ús del telèfon mòbil, les oportunitats o determinades característiques associades a cada generació. Aquesta part va afavorir el diàleg i la reflexió conjunta.

La part central de la sessió va incloure una explicació senzilla sobre diferents plataformes digitals com Instagram, TikTok, Facebook i WhatsApp, així com alguns dels seus usos més habituals. També es van abordar riscos importants relacionats amb l’entorn digital, com la desinformació, les estafes a internet, l’excés de temps davant les pantalles o les comparacions constants a les xarxes.

Finalment, es va incorporar un petit “diccionari jove” per apropar el llenguatge i la cultura digital a totes les persones participants. La sessió es va tancar amb algunes preguntes de reflexió final sobre si l’activitat havia modificat les idees inicials i sobre com imaginen la seva pròpia visió de la joventut quan arribin a la vellesa.

El passat 2 de març de 2026 la Universitat de Barcelona va acollir algunes de les persones participants del projecte Universitats al Barri en una primera trobada amb l’estudiantat del grau de Pedagogia

L’objectiu principal de la sessió ha estat generar un primer espai de coneixement mutu entre l’alumnat i les persones participants del projecte. Aquesta trobada ha permès iniciar un procés de detecció de necessitats, interessos i expectatives que servirà com a punt de partida per al disseny de les activitats d’aprenentatge-servei que l’estudiantat desenvoluparà posteriorment de manera setmanal.

A través del diàleg i l’intercanvi d’experiències, els i les estudiants han pogut apropar-se a les realitats, vivències i demandes de les persones participants. Aquest primer contacte facilitarà la planificació de propostes educatives més ajustades, significatives i contextualitzades.

Aquesta trobada representa un primer pas important per construir una relació de col·laboració que connecti la formació universitària amb el compromís social al territori.

Avui hem viscut una sessió realment especial dins del programa Universitat al Barri, Canyelles Aprèn. Hem tingut el privilegi de comptar amb la presència del baríton Enric Martínez-Castignani, que ens ha ofert una xerrada propera, didàctica i profundament inspiradora sobre el món de l’òpera.

Durant la trobada, ens va introduir en els diferents tipus de veus, soprano, mezzosoprano, tenor, baríton i bai, explicant-ne les característiques, els matisos i les possibilitats expressives. També va compartir com es forma i es cuida una veu lírica, i què fa que l’òpera sigui una experiència artística tan completa, on música, teatre i emoció es fusionen en una mateixa escena.

La sessió va concloure amb un torn obert de preguntes en què el grup va participar activament. Es va generar un diàleg ric i proper que va permetre desmuntar prejudicis, resoldre curiositats i, sobretot, apropar l’òpera al nostre barri des de l’experiència directa i la conversa compartida.

Sens dubte, una xerrada de luxe que ens recorda que la cultura, quan es viu en primera persona, es converteix en una experiència transformadora.

A càrrec de Trinitat Cambras Rius
19/2/2026

Fer exercici, seguir una dieta equilibrada i descansar prou, són essencials per mantenir una bona salut. Però, a més de què fem, també és important quan ho fem. El nostre cos funciona seguint uns horaris interns regulats per un “rellotge biològic” situat al cervell, responsable dels anomenats ritmes circadiaris, que organitzen funcions com el son, la gana, la temperatura corporal o el rendiment físic i mental.

Quan aquests ritmes es desajusten, a causa d’horaris irregulars, exposició excessiva a la llum artificial, manca de son o hàbits socials poc sincronitzats amb el nostre cicle natural, augmenta el risc de patir problemes de salut. Per això, respectar uns horaris regulars i afavorir el bon funcionament del rellotge intern és clau per al benestar general.

Aquesta temàtica ha estat abordada per Trinitat Cambras Riu, doctora en Farmàcia i llicenciada en Psicologia, professora de fisiologia a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en la cronobiologia, especialment en com les condicions ambientals influeixen en l’expressió dels ritmes circadiaris. Ha publicat nombrosos articles científics i participa activament en la divulgació d’aquest camp, amb obres com Els ritmes de la vida.

Conèixer i respectar els nostres ritmes biològics ens ajuda a entendre que la salut no depèn només dels hàbits, sinó també de la sincronització entre el nostre cos i el temps.

El projecte de Vincles intergeneracionals constitueix un espai de recuperació de la memòria col·lectiva del barri de Canyelles i neix amb l’objectiu de difondre i preservar la història d’aquest espai, un barri el desenvolupament del qual va ser clau en els anys 1940-1960 a causa de l’arribada massiva d’emigrants i la conseqüent necessitat d’habitatges.

A través de l’acció educativa i la participació ciutadana, es busca enfortir la identitat del barri i promoure valors com la convivència, el respecte a la diversitat i la cura del patrimoni.Té com a propòsit recuperar i difondre la història dels espais públics de Canyelles, en particular aquells que van ser clau en el seu desenvolupament i evolució social, com els polígons d’habitatges i les cases barates.

Es busca involucrar als habitants del barri, especialment a les noves generacions, en l’aprenentatge actiu sobre la seva història i els seus orígens. S’ha documentat una part significativa de la història local que estava en risc de desaparèixer i s’ha generat un espai de trobada entre diferents generacions de veïns, enfortint la cohesió social i el sentit de pertinença. Els i les participants han adquirit una comprensió més profunda sobre el seu entorn i sobre la diversitat cultural que caracteritza al barri. Els participants, de diverses edats i grups han mostrat interès per conèixer i practicar les activitats realitzades com per exemple els jocs.

Vincles un ambient d’interacció i cooperació entre generacions, enfortint les relacions veïnals. Els jocs han servit com a vehicle per a transmetre aspectes de la història local, reforçant el sentit d’identitat i pertinença.

Amb el suport de: