Canyelles Aprèn

A càrrec d’estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

El dijous 14 de maig i, es va celebrar una sessió dedicada a les tradicions i cultures catalanes, concebuda com un espai de descoberta, intercanvi i participació al voltant del patrimoni cultural de Catalunya. La trobada va permetre apropar les persones assistents a algunes de les principals tradicions catalanes, explorant-ne les característiques, els significats i els seus orígens, alhora que es generava un diàleg enriquidor entre generacions.

La sessió, dinamitzada per l’estudiantat de Pedagogia, es va desenvolupar a partir d’un recorregut per diferents manifestacions culturals i tradicionals catalanes, oferint una aproximació accessible i participativa als elements que configuren part de la identitat cultural del territori. Al llarg de l’activitat, les persones participants van compartir records, coneixements i experiències personals vinculades a aquestes tradicions, convertint la sessió en un espai de conversa viva i aprenentatge mutu.

Amb la voluntat de fer l’experiència més dinàmica i interactiva, es va incorporar una activitat a través de Kahoot, que va permetre repassar els continguts treballats de manera lúdica i participativa. Aquesta proposta va afavorir la implicació activa del grup, generant un ambient distès i proper que va facilitar la participació de tothom.

Un dels moments més especials de la jornada va ser la intervenció d’Oriol Valero, estudiant participant i clarinetista, que va aportar una dimensió vivencial i artística a la sessió. A partir d’una gravació prèvia interpretant la melodia d’una sardana, va introduir les persones assistents en aquesta expressió emblemàtica de la cultura catalana, explicant-ne el significat i ensenyant alguns dels seus passos bàsics. Aquesta activitat va permetre viure la cultura no només des de la reflexió i el coneixement, sinó també des del cos, la música i l’experiència compartida.

La sessió va esdevenir així una trobada intergeneracional marcada pel reconeixement de la cultura com a espai comú de transmissió, memòria i convivència. Més enllà de l’aprenentatge sobre tradicions concretes, la proposta va posar en valor la importància de mantenir viu el patrimoni cultural a través de l’intercanvi, la participació i la reinterpretació col·lectiva.

A càrrec de Valeria De Omaechea i Yerai Rogel, de la Universitat de Barcelona.

El passat 7 de maig, en el marc del programa Universitat al barri, va tenir lloc la sessió Què fa una noia com tu en un lloc com aquest? Transició i posttransició a la cultura pop(ular), conduïda per Valeria De Omaechea i Yerai Rogel, de la Universitat de Barcelona. La trobada va proposar un recorregut crític per la transició espanyola i les seves prolongacions culturals, convidant les persones assistents a repensar aquest període no només com un moment clau de transformació política, sinó també com un espai de construcció simbòlica i cultural que continua influint en l’imaginari col·lectiu contemporani.

La sessió es va desenvolupar com un espai de reflexió compartida sobre els relats que han configurat la idea de modernització a l’Estat espanyol. A partir d’una mirada crítica, es van qüestionar alguns dels mites que han envoltat la transició, especialment aquells que l’han presentat com un procés modèlic, homogeni i exempt de conflictes. En aquest context, es van introduir lectures que plantegen interpretacions menys complaents del període, recuperant perspectives crítiques que posen l’accent en les tensions, les contradiccions i els silencis que també van formar part d’aquell procés històric.

Un dels eixos centrals de la sessió va ser l’anàlisi de la cultura popular com a espai des d’on interpretar els canvis socials i polítics. A través de referents musicals i literaris, es va obrir un debat sobre com la música ha contribuït a construir discursos sobre identitat, memòria i transformació social. Les cançons i figures com Loquillo o Joan Manuel Serrat van servir com a punt de partida per explorar qüestions vinculades a la classe, el gènere, la representació cultural i les formes de narrar el país des de la cultura popular.

La trobada també va dedicar un espai a revisar críticament el paper de la Moguda madrilenya dins del relat dominant sobre la modernització cultural espanyola. A partir d’aquest imaginari, es va plantejar fins a quin punt determinades expressions culturals han estat elevades a símbol d’una època, deixant en un segon pla altres experiències, altres conflictes i altres maneres de comprendre la transició i les seves conseqüències.

Més enllà de l’anàlisi històrica i cultural, la sessió es va convertir en un espai de diàleg viu entre les persones participants, que van poder compartir reflexions sobre la relació entre política, memòria i cultura popular, així com sobre la vigència actual d’aquests debats. La trobada va posar de manifest com moltes de les preguntes que travessen la transició continuen obertes en el present.

A càrrec dels estudiants de pedagogia de la Universitat de Barcelona.

El dijous 29/04 /2026 es va realitzar una activitat d’Aprenentatge -Servei dins de Universitat al Barri. Va ser una proposta socioeducativa dirigida als participants de l’associació Canyelles Aprèn, per afavorir la participació, la interacció i l’aprenentatge mutu entre generacions. La sessió, titulada “Recordar, compartir i connectar”, es basava en la reminiscència, l’estimulació cognitiva i l’aprenentatge actiu, amb l’objectiu de crear un espai de confiança on les persones participants poguessin evocar records, expressar vivències i enfortir vincles socials.

La proposta es va organitzar en dues dinàmiques complementàries: un “Pasapalabra” de records, que vinculava lletres de l’abecedari amb experiències vitals com l’amistat, l’escola, els jocs o la feina.

La segona proposta va ser una activitat inspirada en el format Kahoot, amb preguntes de cultura general i curiositats adaptades al ritme del grup. Ambdues dinàmiques pretenien estimular la memòria, l’atenció i la comunicació, alhora que promovien un intercanvi significatiu entre els participants i els estudinats.

Gràcies per aquesta experiència tan enriquidora, que ens ha permès aprendre, compartir i créixer.

Sant Jordi 2026
Escola d’Art i Disseny Deià – Canyelles Aprèn

El passat 23 d’abril, amb motiu de la diada de Sant Jordi, vam dur a terme una ruta literària i cultural pel barri de Canyelles, organitzada per l’escola Deià, coordinada per Débora Chomski, i per l’associació Canyelles Aprèn, coordinada per Laia González. Va ser una experiència molt enriquidora que va combinar literatura, art i memòria del barri.

La proposta va consistir en un recorregut pels carrers del barri dedicats a diferents autors i autores. Durant aquesta activitat, es van trobar i compartir experiències dels veïns del barri, alumnes de 1r i 2n de batxillerat de l’Escola Deià i estudiants de la Universitat de Barcelona.

Els estudiants de la Universitat de Barcelona van ser els encarregats d’explicar la vida i l’obra de l’autor o autora de cada carrer, aportant context i coneixement literari a cada parada del recorregut. Al mateix temps, els veïns del barri van compartir records, vivències i històries, oferint una mirada propera i real sobre Canyelles.

Aprofitant que els alumnes de l’escola Deià cursen el batxillerat artístic, l’activitat també va incloure una proposta d’urban sketching, on els estudiants van realitzar dibuixos del paisatge urbà inspirats en les explicacions i en l’entorn.

La jornada va finalitzar a l’Espai Machado, on l’associació Canyelles Aprèn va compartir imatges del barri antic, cosa que va permetre als joves descobrir com era Canyelles en el passat i entendre’n l’evolució. També es va crear un espai de trobada en què es va explicar i visibilitzar el dia a dia de l’associació, mostrant als alumnes on i com participen els veïns del barri en activitats com ara classes de mòbil, de català, tallers i xerrades, entre d’altres.

Aquesta experiència va ser molt més que una sortida: va esdevenir una activitat intergeneracional que va permetre als estudiants conèixer millor la història del barri, entendre’l a partir de les vivències de les persones que hi han crescut i establir connexions significatives entre generacions.

Una jornada compartida, plena d’aprenentatge, cultura i vincles.

Envelliment, barris i convivència. Amb estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

La sessió del dijous 16 d’abril va tenir com objectiu principal obrir un espai de reflexió compartida sobre el futur, l’envelliment i la convivència comunitària. Es tracta d’una proposta que convida a pensar col·lectivament com imaginem el demà i quin paper hi juguem com a individus i com a comunitat.

L’activitat es va articular en tres grans eixos

• Imaginar el futur per anticipar possibles canvis socials.
• Comparar present i futur per identificar diferències i continuïtats.
• Analitzar prediccions passades per valorar fins a quin punt s’han complert i reflexionar sobre la capacitat humana d’anticipació.

La sessió va iniciar amb un conjunt de preguntes que conviden a la participació activa:

• Com imaginaves el futur quan tenies vint anys?
• Com seria per a tu un barri ideal?
• Què vol dir envellir bé?
• L’experiència real d’envellir coincideix amb el que pensaves en la joventut?

Aquestes qüestions van servir per generar diàleg i connectar experiències personals amb reflexions col·lectives.

La proposta va incorporar difernts mirades sobre el futur a través d’autors i autores com Isaac Asimoc o Nostradamus.

Un dels moments clau va ser una dinàmica basada en el contrast entre mites i veritats sobre:

• L’envelliment
• L’aprenentatge al llarg de la vida
• La utilitat social de les persones grans
• El suport veïnal
• Els estereotips sobre la joventut
• El llegat personal
• La cura social de la vellesa

Aquesta activitat va fomentar el pensament crític i va ajudar a desmuntar prejudicis.

A càrrec d’estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

El Trivial Intergeneracional va ser una activitat socioeducativa pensada per fomentar la trobada, el diàleg i l’aprenentatge compartit entre persones de diferents generacions.

La proposta es basava en la creació d’equips mixtos formats per joves, principalment estudiants universitaris, i persones grans del barri. Mitjançant un joc de tipus trivial, els participants havien de respondre preguntes agrupades en diverses categories com música, refranys populars, història, actualitat i xarxes socials. Aquestes temàtiques es van escollir de manera intencionada per posar en valor coneixements diversos, tant vinculats a la cultura tradicional com a la contemporània

Més enllà del component lúdic, l’activitat tenia un marcat sentit pedagògic. El joc esdevenia una eina mediadora que facilitava la interacció, ajudava a trencar barreres generacionals i generava un espai d’intercanvi horitzontal. Cada pregunta donava peu a petites converses en què els participants no només buscaven la resposta correcta, sinó que compartien experiències, records i punts de vista. D’aquesta manera, el coneixement no circulava en una sola direcció, sinó que es construïa col·lectivament.

Aquest tipus d’iniciatives s’emmarquen dins dels enfocaments d’aprenentatge intergeneracional, que tenen com a objectiu crear veritables “ponts de coneixement” entre persones amb trajectòries vitals diferents. En aquest context, el trivial va permetre reconèixer el valor dels sabers de totes les generacions: mentre unes aportaven memòria històrica i cultura popular, altres contribuïen amb referències actuals i competències digitals.

L’activitat va combinar joc, aprenentatge i vincle social, convertint-se en una experiència significativa tant des del punt de vista educatiu com comunitari. No només es van adquirir coneixements, sinó que també es van fomentar valors com l’escolta activa, el respecte mutu i el reconeixement de l’altre com a font de saber.

Amb Erani Limones, Carla Mariño, Marta Rodríguez, Jessica Olguín i Roshiel Acuznar. Estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

Els estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona van dissenyar i implementar una pràctica educativa en el marc de l’assignatura Diversitat i Educació, sota la modalitat d’aprenentatge-servei.

Aquesta proposta tenia com a objectiu principal crear un espai de trobada intergeneracional a través de la música, entesa com un llenguatge universal capaç de connectar experiències, emocions i contextos diversos.

L’activitat va consistir en un recorregut pels diferents estils musicals al llarg del temps, en què els estudiants van presentar les característiques principals de cada gènere, així com alguns dels seus artistes més representatius. Aquest viatge musical va permetre no només contextualitzar l’evolució de la música, sinó també reflexionar sobre la seva relació amb els canvis socials i culturals.

A més, es va promoure un intercanvi d’experiències musicals entre les persones participants. D’una banda, els estudiants van compartir cançons significatives per a ells, explicant els motius de la seva elecció; de l’altra, les persones participants també van presentar les seves preferències musicals, generant un diàleg enriquidor basat en l’escolta i el reconeixement mutu.

Finalment, l’activitat va incloure una reflexió sobre els beneficis de la música, destacant el seu impacte positiu en el benestar emocional, la memòria, la socialització i l’expressió personal.

D’aquesta manera, la pràctica no només va afavorir l’aprenentatge acadèmic, sinó que també va contribuir a reforçar vincles, fomentar la inclusió i posar en valor la diversitat a través d’una experiència compartida.

Amb Waniss Hakki, Mariela Fernández, Carla Ruíz i Lucia Sierra. Estudiantes de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

En aquesta sessió vam centrar el treball en el reconeixement i l’anàlisi de l’entorn comunitari més proper, amb l’objectiu de conèixer millor la realitat social del barri i fomentar una mirada crítica i participativa entre les persones participants.

La jornada es va iniciar amb una dinàmica d’exploració en què els i les participants van compartir les activitats i serveis del barri en què participen habitualment. Aquesta posada en comú va permetre visibilitzar el grau de vinculació amb l’entorn, així com detectar diferències en el coneixement i ús dels recursos comunitaris.

A continuació, es va dur a terme una activitat d’identificació i presentació dels diferents serveis, equipaments i activitats del barri. Aquest espai va posar de manifest que alguns recursos encara són desconeguts per part del grup, evidenciant la necessitat de reforçar els vincles entre la ciutadania i la comunitat.

En la segona part de la sessió, les persones participants es van organitzar en petits grups per dur a terme una anàlisi més reflexiva del barri. Cada grup va treballar en la identificació de les fortaleses de l’entorn, així com d’aquells aspectes susceptibles de millora o que representen necessitats i problemàtiques.

Aquest treball col·laboratiu va afavorir l’intercanvi de perspectives i la construcció d’un diagnòstic compartit del barri, promovent el pensament crític i la implicació activa.

En conjunt, la sessió ha contribuït al desenvolupament de competències vinculades a la participació comunitària, l’anàlisi del context i el compromís social, consolidant el barri com un espai educatiu clau dins del procés formatiu.

Amb Jana Puigpinós, Paula Broncano, Claudia Guiu i Marta Enrich. Estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

El dijous 12 de Març, es va dur a terme una activitat orientada a fomentar la creativitat, la imaginació i l’expressió personal a través de l’escriptura, també entesa com una eina per treballar la memòria i la reflexió vital.

L’activitat va incloure tres propostes participatives. En primer lloc, les persones participants van escriure una carta o un record significatiu, afavorint la connexió amb les seves experiències personals.

En segon lloc, es va crear una història col·lectiva a partir de les aportacions de tothom, promovent la cooperació i la imaginació compartida.

Finalment, cada participant va escriure una frase o titular que resumís la seva vida, amb la possibilitat d’afegir reflexions o consells.

Moltes gràcies per oferir un espai tan acollidor i humà, on, a través d’aquestes dinàmiques, es va crear un entorn de participació, expressió i intercanvi d’experiències entre totes i tots.

Amb Lucia Castell, Laia Reina, Eva García, Claudia Cuevas, Adrià Lorenzo, Iván López, estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

Continuem les xarrades a Universitat al Barri, aquest dijous dia 5 de març, varen venir estudiants de pedgaogia de la Universitat de Bracelina a fer-nos una dinàmica educativa intergeneracional centrada en les xarxes socials i en la manera com joves i persones grans es perceben mútuament. L’objectiu de l’activitat era identificar estereotips, reconèixer punts en comú i fomentar el respecte entre generacions.

La dinàmica es va iniciar amb una pregunta oberta perquè les persones participants expressessin, amb una sola paraula, com descriurien la joventut actual. A partir d’aquest punt de partida, es van posar en comú diferents percepcions habituals entre joves i persones grans, incloent tant crítiques com valoracions positives, amb la finalitat de fer visibles alguns prejudicis però també reconèixer aspectes compartits.

Posteriorment, es va treballar la ruptura de mites mitjançant una activitat de “realitat o mite”, centrada en idees recurrents sobre la joventut i les persones grans, com ara la relació amb el treball, l’ús del telèfon mòbil, les oportunitats o determinades característiques associades a cada generació. Aquesta part va afavorir el diàleg i la reflexió conjunta.

La part central de la sessió va incloure una explicació senzilla sobre diferents plataformes digitals com Instagram, TikTok, Facebook i WhatsApp, així com alguns dels seus usos més habituals. També es van abordar riscos importants relacionats amb l’entorn digital, com la desinformació, les estafes a internet, l’excés de temps davant les pantalles o les comparacions constants a les xarxes.

Finalment, es va incorporar un petit “diccionari jove” per apropar el llenguatge i la cultura digital a totes les persones participants. La sessió es va tancar amb algunes preguntes de reflexió final sobre si l’activitat havia modificat les idees inicials i sobre com imaginen la seva pròpia visió de la joventut quan arribin a la vellesa.