Canyelles Aprèn

A càrrec de Valeria De Omaechea i Yerai Rogel, de la Universitat de Barcelona.

El passat 7 de maig, en el marc del programa Universitat al barri, va tenir lloc la sessió Què fa una noia com tu en un lloc com aquest? Transició i posttransició a la cultura pop(ular), conduïda per Valeria De Omaechea i Yerai Rogel, de la Universitat de Barcelona. La trobada va proposar un recorregut crític per la transició espanyola i les seves prolongacions culturals, convidant les persones assistents a repensar aquest període no només com un moment clau de transformació política, sinó també com un espai de construcció simbòlica i cultural que continua influint en l’imaginari col·lectiu contemporani.

La sessió es va desenvolupar com un espai de reflexió compartida sobre els relats que han configurat la idea de modernització a l’Estat espanyol. A partir d’una mirada crítica, es van qüestionar alguns dels mites que han envoltat la transició, especialment aquells que l’han presentat com un procés modèlic, homogeni i exempt de conflictes. En aquest context, es van introduir lectures que plantegen interpretacions menys complaents del període, recuperant perspectives crítiques que posen l’accent en les tensions, les contradiccions i els silencis que també van formar part d’aquell procés històric.

Un dels eixos centrals de la sessió va ser l’anàlisi de la cultura popular com a espai des d’on interpretar els canvis socials i polítics. A través de referents musicals i literaris, es va obrir un debat sobre com la música ha contribuït a construir discursos sobre identitat, memòria i transformació social. Les cançons i figures com Loquillo o Joan Manuel Serrat van servir com a punt de partida per explorar qüestions vinculades a la classe, el gènere, la representació cultural i les formes de narrar el país des de la cultura popular.

La trobada també va dedicar un espai a revisar críticament el paper de la Moguda madrilenya dins del relat dominant sobre la modernització cultural espanyola. A partir d’aquest imaginari, es va plantejar fins a quin punt determinades expressions culturals han estat elevades a símbol d’una època, deixant en un segon pla altres experiències, altres conflictes i altres maneres de comprendre la transició i les seves conseqüències.

Més enllà de l’anàlisi històrica i cultural, la sessió es va convertir en un espai de diàleg viu entre les persones participants, que van poder compartir reflexions sobre la relació entre política, memòria i cultura popular, així com sobre la vigència actual d’aquests debats. La trobada va posar de manifest com moltes de les preguntes que travessen la transició continuen obertes en el present.