Canyelles Aprèn

A càrrec d’estudiants de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

El dijous 14 de maig i, es va celebrar una sessió dedicada a les tradicions i cultures catalanes, concebuda com un espai de descoberta, intercanvi i participació al voltant del patrimoni cultural de Catalunya. La trobada va permetre apropar les persones assistents a algunes de les principals tradicions catalanes, explorant-ne les característiques, els significats i els seus orígens, alhora que es generava un diàleg enriquidor entre generacions.

La sessió, dinamitzada per l’estudiantat de Pedagogia, es va desenvolupar a partir d’un recorregut per diferents manifestacions culturals i tradicionals catalanes, oferint una aproximació accessible i participativa als elements que configuren part de la identitat cultural del territori. Al llarg de l’activitat, les persones participants van compartir records, coneixements i experiències personals vinculades a aquestes tradicions, convertint la sessió en un espai de conversa viva i aprenentatge mutu.

Amb la voluntat de fer l’experiència més dinàmica i interactiva, es va incorporar una activitat a través de Kahoot, que va permetre repassar els continguts treballats de manera lúdica i participativa. Aquesta proposta va afavorir la implicació activa del grup, generant un ambient distès i proper que va facilitar la participació de tothom.

Un dels moments més especials de la jornada va ser la intervenció d’Oriol Valero, estudiant participant i clarinetista, que va aportar una dimensió vivencial i artística a la sessió. A partir d’una gravació prèvia interpretant la melodia d’una sardana, va introduir les persones assistents en aquesta expressió emblemàtica de la cultura catalana, explicant-ne el significat i ensenyant alguns dels seus passos bàsics. Aquesta activitat va permetre viure la cultura no només des de la reflexió i el coneixement, sinó també des del cos, la música i l’experiència compartida.

La sessió va esdevenir així una trobada intergeneracional marcada pel reconeixement de la cultura com a espai comú de transmissió, memòria i convivència. Més enllà de l’aprenentatge sobre tradicions concretes, la proposta va posar en valor la importància de mantenir viu el patrimoni cultural a través de l’intercanvi, la participació i la reinterpretació col·lectiva.