Canyelles Aprèn

Per Anna Simón, dijous 15/02.

Hem tingut el plaer d’escoltar Anna i aprendre sobre el rol de les dones durant la guerra civil espanyola. Conéixer aquesta part de la història ens ajuda a comprendre millor la situació actual.

Para saber más:

https://memoria.gencat.cat/ca/inici/

Vot femení al món.

• Anna ens ha recomanat alguns llibres per aprofundir el tema:
• Clara Campoamor, «El voto femenino y yo».
• Federica Montseny, «Mis primeros cuarenta años».
• Dolores Ibárruri, «Memorias de Pasionaria».
• Teresa Pàmies, «Quan érem capitans».
• Assumpta Montellà, «La maternidad de Elna.
• Ana María Cervera Sánchez, «Grandes esperanzas. Los logros de la II República espanyola».

Foto de grup.

Gràcies Anna per compartir el que saps amb nosaltres ¡

Por Pedro Zaragüeta.

La Casa de l’Uruguai va ser fundada el 1978 per un grup d’amics uruguaians procedents de la diàspora provocada per la dictadura.

• En aquesta ocasió ens van acompanyar dos integrants més de la Casa de l’Uruguai:
• * Dalila Rodríguez
• * Salvador Valente, qui és pintor i professor de pintura
• Us deixem el vostre enllaç per si en voleu saber més:
• https://salvadorvalente.wixsite.com/index/obrahttps://salvadorvalente.wixsite.com/index/obra

Pere ens va explicar de tots els projectes i activitats que han realitzat a través del temps; com a enviament de material didàctic, obres de teatre, cicles de cinema, presentacions de llibres, concursos literaris, concerts, conferències, entre altres qüestions.

Ens han convidat a una xerrada sobre Horacio Quiroga que serà dimecres 14 a les 18 h. a la Biblioteca Gabriel García Márquez.

Ens van portar de regal aquests 2 llibres.

No podia falta la nostra tradicional foto de grup. Gràcies PEDRO, DALILA I SALVADOR per explicar-nos la vostra feina i el vostre futurs projectes com la publicació amb la vida i obra de MIGUEL SOLER I ROCA que esteu preparant.

Pau Casals, 1/02/2024.

L’ Antonio i el Fernando ens van explicar l’origen de diversos jocs de la infància. Va ser un viatge al passat de les mans de tots els nostres integrants.

Els jocs d’abans no només són formes d’entreteniment, sinó que també porten valors culturals, promouen la interacció social i contribueixen al desenvolupament físic i mental dels qui hi participen. Mantenir viva la tradició daquests jocs pot tenir beneficis significatius per a les comunitats i les famílies.

• Els jocs abans tenen un valor significatiu en diversos aspectes, ja que han estat part integral de la cultura i la socialització al llarg de generacions:
• Cultural i Tradicional: Conserven tradicions i transmeten valors culturals duna generació a una altra.
• Socialització: Aquests jocs sovint es juguen en grups, tot fomentant la interacció social i el desenvolupament d’habilitats socials. Contribueixen a la formació de llaços comunitaris i relacions interpersonals.
• Desenvolupament físic: Molts jocs tradicionals impliquen activitat física i promouen l’exercici, contribuint al desenvolupament físic i al benestar general.
• Estimulació Mental: Alguns jocs requereixen estratègia, memòria o habilitats cognitives específiques, cosa que pot contribuir al desenvolupament mental i l’agilitat.
• Creativitat i Imaginació: Els jocs d’abans sovint són simples i requereixen creativitat.
• Transmissió de valors: Participar en aquests jocs pot ser una manera de transmetre valors com l’honestedat, la cooperació i el respecte.
• Connexió Intergeneracional: Els jocs abans ofereixen una oportunitat per a la connexió entre generacions. Jugar jocs que han estat part de la infància dels pares o avis pot ser una manera de compartir experiències i enfortir els llaços familiars.
• Diversió Duradora: Tot i l’evolució de la tecnologia i els jocs moderns, molts jocs tradicionals han perdurat al llarg del temps a causa de la seva simplicitat i la diversió que brinden.
• Aprenentatge Social i Emocional: Els jocs d’abans sovint involucren situacions socials i emocionals que permeten als participants aprendre sobre la competència, la col·laboració, la paciència i la gestió d’emocions.
• Adaptabilitat: Molts jocs tradicionals es poden adaptar fàcilment a diferents entorns i recursos, cosa que els fa accessibles i versàtils.

«Els jocs d’abans no només són diversió, sinó un vincle cultural, una escola de valors i un pont intergeneracional que connecta el passat amb el present, enfortint la socialització, el desenvolupament físic i mental al llarg de generacions.»

29/01/2024

Casal de Roquetes.

Al Casal de Roquetas es va dur a terme un bingo musical que va ser organitzat per les integrants de l’Associació de Canyelles Aprèn.

Es tracta d’una activitat que crea vincles amb la comunitat a través de la música, el record i la memòria que té un impacte positiu a la vida de les persones.

Moltes gràcies a qui el van organitzar: Tere, Milda, Carmen i Lidia.

Dijous 25 de gener, 2024.

Cartell de difusió.

L’Associació d’Equatorians a Catalunya es va fundar el 1962 pel doctor De la Torre. En un començament es reunien per a qüestions puntuals. Posteriorment a l’any 1993 es va refundar per Augusto de la Torre.

Anabel Intriago, Presidenta de l´Associació i sòcia Nº 202 ens va explicar els principals objectius de l´Associació. Dins de les seves tasques hi ha la d’orientar les persones en temes de treball, documentació i donar suport tant als que arriben com als que per diverses raons han de marxar.

Per saber-ne més podeu visitar el següent enllaç:

https://www.facebook.com/ASOCIACION-DE-ECUATORIANOS-EN-CATALUNYA-180187618698130/

Quin és l’objectiu principal de l’associació? Fomentar el desenvolupament integral del migrant equatorià a catalunya, enfortint les seves destreses cognitives, per a una integració plena, on el fet de ser migrant és un avantatge per l’assimilació de dos o més corrents culturals.

Foto de grup.

Gràcies Anabel per compartir el teu temps i experiència amb nosaltres ¡

Per Joan Casas-Martí, estudiant de Doctorat de la Universitat de Barcelona.

Data: 18/01/2024

Durant aquesta sessió hem parlat i reflexionat sobre un tema complex però necessari: “L’estudi de les soledats” i ho escrivim en plural perquè com ens va assenyalar en Joan, ens afecta a tots i totes.

Saber escuchar es el mejor remedio contra la soledad.

Anónimo.

Quin és el rol de la família en els processos de cura i de les soledats?

Edvard Munch

El famós autor de El Grito, va viure la quarantena de la grip espanyola i va aprofitar per crear algunes obres de naturalesa malaltissa, com l’estil que sempre el va caracteritzar. Entre les obres més destacades hi ha l’Autoretrat amb grip espanyola de l’any 1919.

En Joan ens va explicar la seva tesi doctoral i en surten diferents tipus de solitud.

Dret a Cura

Per acabar la sessió no podia faltar la nostra foto de grup; que a més representa que grups com el de «Universitat al barri» constitueix una xarxa social, de suport i d’aprenentatge constant al llarg de la vida que millora les relacions i combat la solitud.

Dijous 11 de gener, 2024. Lluís Enric Sabater.

Enric, mestre jubilat, ens va relatar algunes de les seves vivències al llarg de tota la seva trajectòria. Ens va explicar la seva evolució com a persona a través del treball.

És fàcil ser mestre? quines implicacions té? va ser una pregunta sobre la qual Lluís Enric va reflexionar d’una manera dinàmica i des del cor. Va analitzar de les dificultats que té la tasca docent avui i dels desafiaments a què s’enfronta.

No podia faltar la nostra foto de grup que resumeix la joia del moment compartit.

Gràcies Lluís Enric per compartir amb nosaltres ¡

L’Associació Canyelles Aprèn en col·laboració amb el Casal de Gent Gran Pau Casals van organitzar un bingo musical.

«La música és màgica: ens transporta a diferents llocs i ens emociona en cos i ànima».

A l’associació Canyelles aprèn hem celebrat la nostra festa de Nadal en companyia i en amistat.

Ens comencem a preparar…

Compartir moments de joia en bona companyia és el millor regal.

Canyelles Aprèn els desitja una bones festes de Nadal i nou any en companyia dels vostres éssers estimats. Això és l’essència d´aquestes festes.

A càrrec de les estudiants d’Educació Social de la Universitat Social.

L’origami o papiroflèxia és un art que consisteix en el plegat de paper per obtenir figures de formes variades, moltes de les quals podrien considerar-se com escultures de paper. Hi ha corrents moderns, com l’origami «pur» i l’origami «pureland» que no permeten l’ús de talls ni cola.

«Individualment, som una gota. Junts, som el mar».

Ryunosuke Satoro, escriptor japonès.

FOTO DE GRUP