-
L’Associació Canyelles Aprèn té com a objectiu impulsar l’educació al llarg de la vida. Pretén donar suport i recursos a iniciatives educatives i culturals per tots aquells col·lectius de persones adultes amb ganes de continuar el seu itinerari formatiu des de dispositius de proximitat i amb un treball col·laboratiu.
Des dels seus inicis a l’any 2002 alumnes i exalumnes del CFA Canyelles en col·laboració amb altres persones i entitats de l’entorn han promogut activitats com conferències, taules rodones, mostres culturals, grups de teatre, sortides a l’aire lliure, activitats esportives, excursions culturals i celebracions.
Canyelles Aprèn
Juan Ramón Jiménez 14
08042 BARCELONA613 88 08 34
associaciocfacanyelles@gmail.com
-
Convivència, participació i cohesió comunitària
Antonio Cabrera, Conseller de Barri de Canyelles

En aquesta sessió va venir Antonio Cabrera, conseller de barri, a presentar el programa Nou Barris Conviu.
Durant la sessió es va posar en relleu com aquest projecte és un exemple de millora de la convivència i de lluita contra la guetització de la comunitat gitana, mitjançant una perspectiva educativa, la innovació social i la participació activa del veïnat.


Aquesta xerrada ens convida a posar en valor la importància del treball comunitari i de la participació activa com a eines fonamentals per construir barris més cohesionats, inclusius i amb igualtat d’oportunitats per a tothom.

Moltes gràcies, Antonio, per permetre’ns conèixer de prop el projecte i per ajudar-nos a reflexionar sobre la convivència, la inclusió i el treball comunitari com a eina de transformació social.
-
Per la Doctora Montserrat Moreno
Institut for Rechearch of Biomedicine. Barcelona 15/01/2025

En aquesta sessió es va presentar l’impacte de l’envelliment a la nostra vida i la salut en general.
Es va parlar d’element com la massa muscular, la diabetis i la relació entre amb envelliment.





Què és la diabetis? Va ser una de les preguntes que es va plantejar a la sessió.
Va explicar la diferència entre la diabetis tipus 1 i 2. La diabetis és una malaltia que afecta molta gent. Investiguen malalties metabòliques.
També es va parlar d’altres temes de relleu com els medicaments: OZEMPiC i les seues implicacions.




Una interessant aportació prer prevenir i tenir una major conciència social. Com a clnclusió destaquem la necessitat de invertir en la recerca i en l’educació que serveixen per millorar la vidad de les persones.

-

Arribem al final d’un any ple de trobades , aprenentatges i vincles compartits.
Les activitats d’Universitat al Barri i Canyelles Aprèn ens han recordat que el coneixement s’obre al barri quan es comparteix, quan es posa en diàleg amb les experiències i les preguntes que sorgeixen.
Enguany hem après juntes i junts, des de la diversitat d’edats i trajectòries.
Hem confirmat que aprendre és també escoltar-se, cuidar-se i reconèixer-se com a part d’un grup que pensa i que transforma.


















Agraïm a totes les persones que ho han fet possible: participants, docents, veïnes i veïns.
Gràcies pel compromís, la generositat i les ganes d’aprendre al llarg de la vida.
Perquè el que s’ha sembrat aquí no acaba avui: continua en els vincles creats i en el desig de continuar aprenent juntes i junts l’any vinent.







Canyelles Aprèn i universitat al barri és possible gràcies a la implicació visible i també al treball menys visible però imprescindible: l’organització, la gestió dels comptes, la distribució de tasques i la cura dels aspectes econòmics.
Agraïm la visita de Aroa Ortega consellera del Districte de Nou Barris de l’Ajuntament de Barcelona.







Moltes gràcies i molt bon tancament d’any¡
-
11/12/2025 amb Laia González Montolio. Estudiant de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

La visita de Canyelles Aprèn al Museu del Disseny té un valor formatiu i social per al grup, perquè converteix la ciutat en una aula oberta i reforça la idea que l’aprenentatge al llarg de la vida és un dret, no un privilegi.








El disseny, a més, és un tema especialment pròxim perquè connecta amb el quotidià. Permet mirar d’una altra manera objectes, imatges, roba, mobiliari, cartells i formes de comunicació que el grup ha viscut durant dècades.


Sortides com aquestes reforcen la cohesió del grup: genera vincle, confiança, sentit de pertinença, a més d’elements vinculats a la socialització i la participació comunitària, reduint l’aïllament i ampliant xarxes, que és una de les necessitats més rellevants en aquesta etapa de la vida.
En termes socioeducatius, la visita afavoreix aprenentatges significatius: observar, comparar, interpretar i argumentar, habilitats clau per a mantenir activa la ment i per a sostenir una participació comunitària més crítica i autònoma.

Foto de grup.
Gràcies Laia per acompanyar-nos en aquest espai d’aprenentatge ¡
-
Amb Roger Llopart, Doctor en Educació i Societat per la Universitat de Barcelona, amb Diplomatura en Educació Social (URL), Llicenciatura en Pedagogia i Màster en Intervencions Socials i Educatives (UB).











Com fem una magdalena? Amb aquesta pregunta Roger ens descriu diferents característiques del desenvolupament dels nens/a.
El sucre representa les expectatives. Això ens porta al mite de Pigmaleón. També ens va parlar de com gestionar les rabietas, la sobreprotecció, la importància de l’autonomia (María Montessori). Va sorgir també el tema de l’educació emocional, de la
comunicació i l’assertivitat quan expressem les nostres idees i pensaments.





El mite de Pigmaleón (ve de la mitologia grega):
Pigmalión és un escultor que crea una estàtua de dona tan perfecta que s’enamora d’ella. La cuida, l’adorna, li parla com si estigués viva. Afrodita, commoguda per aquesta devoció, li dona vida a l’estàtua.
La idea clau que després pren la psicologia és aquesta:
La mirada i el desig de Pigmalión “fan possible” alguna cosa que al principi no existia.
Les expectatives que una persona significativa (docent, família, cap, etc.) té sobre algú influeixen en el seu comportament cap a aquesta persona i, amb el temps, poden contribuir al fet que aquestes expectatives es compleixin. Hi ha diversos estudis que ho confirmen.
És a dir, és una forma de profecia autocomplerta.
Gràcies Roger per compartir amb nosaltres el que saps ¡
-
Amb Canyelles Aprèn. Novembre 2025.

El bingo musical organitzat per Canyelles Aprèn en els pisos tutelats de Pau Casals (Barcelona) va generar un espai de trobada comunitària on la música va actuar com a punt d’unió entre veïns, voluntariat i persones majors. Més enllà del joc, l’activitat va permetre reconstruir vincles afectius, estimular records significatius i afavorir una participació activa que sovint es veu limitada per l’edat o per situacions de solitud no desitjada.



El format musical, accessible i pròxim, va facilitar la interacció espontània, el sentit de pertinença i la sensació de formar part d’un projecte col·lectiu.
Aquest tipus d’iniciatives tenen un valor social destacat perquè promouen la inclusió des del quotidià, reforçant la presència de les persones majors en la vida comunitària i reconeixent el seu rol com a subjectes actius.



Activitats com el bingo musical enforteixen la participació, creen xarxes de suport i obren espais on es legitima la veu i l’experiència de cada participant. La intervenció de Canyelles Aprèn demostra que la cultura i el joc poden convertir-se en eines potents per a fomentar la cohesió social i construir comunitats més obertes, cuidadores i participatives.

-
Aprendre del passt per a transformar el present
Amb Mariana Fonseca Lima, estudiant de Doctorat Universitat de Barcelona. Departament MIDE https://www.ub.edu/portal/web/dp-metodes-investigacio

Durant aquesta sessió es va explorar com les memòries d’infància poden convertir-se en una eina fonamental per a reflexionar sobre la construcció de ciutadania i la transformació social. El treball parteix d’una perspectiva crítica que qüestiona la noció universalitzada d’infància i la situa dins d’un marc de colonialidad, postcolonialidad i decolonialidad, analitzant com aquests enfocaments permeten comprendre les experiències infantils des de mirades no hegemòniques.





El relat central es construeix a partir de les vivències de les infàncies de Mirabela, una comunitat on la vida quotidiana de nenes i nens està marcada pel treball des d’edats primerenques, la pobresa estructural, la participació familiar en processos comunitaris, el joc creatiu amb recursos limitats i formes d’autoritat escolar molt rígides. Els seus relats mostren infàncies diverses: algunes carregades de responsabilitats laborals i domèstiques, unes altres amb fort sentit comunitari, totes travessades per condicions materials i socials que desafien els models idealitzats d’infància global.








Mariana ens va plantejar desafiaments i potencialitats que ens fan pensar en coses com:
– des de quina mirada interpretem aquestes infàncies?
– com evitar reproduir enfocaments paternalistes o *universalizantes?
– com reconèixer l’agència, participació i veu de nenes i nens en contextos dispars?
Foto de grup.
Gràcies Mariana per fer-nos pensar en el que vam ser i en el que som avui ¡
-
Explorant la sexualitat al llarg del cicle vital
Amb la Psicòloga Karla Stuardo. 13/11/2025.

Karla ens ha fet reflexionar que la sexualitat forma part de la vida des que naixem i ens acompanya en totes les etapes, també en la maduresa i en la vellesa. També ens va expressar que no es limita únicament a l’acte sexual, sinó que inclou l’afecte, el desig, la tendresa, el plaer, la intimitat emocional i la necessitat de sentir-se volgut i reconegut.

Al llarg dels anys, la sexualitat canvia, es transforma, però no desapareix: adopta noves formes que poden ser igualment profundes i satisfactòries.

També ens va recomanar aquest llibre que expressa que amb el pas del temps, el cos experimenta modificacions naturals, com ocorre en qualsevol procés vital. Aquestes transformacions no han d’interpretar-se com un final, sinó com una invitació a descobrir altres maneres de viure la intimitat. 




A través de la seva exposició Karla ens va assenyalar que l’important és parlar de sexualitat amb naturalitat i sense vergonya.
La sexualitat en les persones majors va expressar pot viure’s de manera individual, a través de la cura del propi cos, l’autoconeixement i la cerca de benestar emocional. La curiositat, la imaginació i l’afecte continuen sent elements centrals, amb o sense parella.
GRÀCIES KARLA per ensenyar-nos que sexualitat no ha edat i de parlar d’això, compartir experiències i desfer prejudicis permet que cada persona pugui viure aquesta part de la seva vida amb dignitat, llibertat i plenitud.
-
Mirada femenina al cinema.
Amb Jessica Cabezas Alarcón, Professora de la Universitat de Barcelona. 6/11/2025




El cinema no sols nos entreté, també nos ensenya a mirar el món. Durant molt de temps, la majoria de les pel·lícules van ser contades des d’una mirada masculina: els homes eren els protagonistes, els herois, els que prenien decisions, mentre que les dones solien ocupar papers secundaris o dependents. No obstant això, en les últimes dècades ha crescut una nova manera de contar històries, una que incorpora la perspectiva femenina.
Parlar de perspectiva femenina no significa només que hi hagi més dones directores o actrius, sinó que les històries es contin des de les experiències, emocions i lluites de les dones. Suposa mirar els temes de sempre —l’amor, la família, el treball, la justícia— des d’un altre punt de vista, més igualitari i més real. Pel·lícules com La font de les dones o La bicicleta verda mostren com les dones organitzen, decideixen, lluiten o transformen el seu entorn, sovint des del silenci o la resistència quotidiana.




Aquesta mirada ajuda a reconèixer el valor del que moltes vegades ha estat invisible: la cura, l’amistat, la paraula, la comunitat. També ens convida a reflexionar sobre com el cinema pot ser una eina per al canvi social, mostrant models diversos de dona i home, i obrint espais per al diàleg entre generacions.
En definitiva, mirar el cinema amb perspectiva femenina és una manera d’aprendre a veure amb més profunditat. Ens ensenya que cada història té moltes veus, i que totes mereixen ser escoltades.

Gràcies per compartir les vostres reflexions que ens enriqueixen a totes/o ¡
-
Relats d’inspiració femenina.
Amb Yovaninna Alarcón Dra. en Estadística, 30/10/2025.









La xerrada Relats d’inspiració femenina realitzada per la Dra. Yovaninna ens va convidar a reflexionar sobre la necessitat de visibilitzar a les dones que han contribuït al coneixement i a l’art, moltes vegades silenciades per la història. La trobada parteix del cridat a reconèixer l’anomenat efecte Matilda, aquest biaix que ha invisibilitzat el treball de les científiques, atribuint els seus assoliments a col·legues homes.



Entre les figures destacades que ens va descriure Yovaninna es troba a Elisabeth Scott, matemàtica i astrònoma estatunidenca que va aplicar l’estadística a la recerca del clima i el càncer de pell, a més de lluitar per la igualtat salarial, la llicència de maternitat i la presència equitativa de dones en l’acadèmia. En l’àmbit de les lletres s’esmenten a Virgínia Woolf, pionera a pensar la llibertat i l’espai propi de les dones, i a Han Kang, recent Premi Nobel de Literatura 2024, el treball de la qual aprofundeix en la memòria, la violència i la identitat. En les arts, la xilena Violeta Parra encarna la força creadora que uneix art i compromís social.

L’activitat va concloure amb una pregunta essencial: qui han estat nostres referents i a qui estem inspirant sense adonar-nos?. A través d’un exercici participatiu, les assistents van escriure valors o missatges que desitjarien arribar a altres dones, reafirmant que la inspiració i el coneixement també es teixeixen en xarxa, entre nosaltres, en el quotidià. Els seus missatges viatjaran a Xile on diferents noies els podran llegir a milers de quilòmetres de distància..

Gràcies Yovaninna per compartir el que saps i el que fas amb nosaltres/o ¡
