Mirada femenina al cinema.
Amb Jessica Cabezas Alarcón, Professora de la Universitat de Barcelona. 6/11/2025
El cinema no sols nos entreté, també nos ensenya a mirar el món. Durant molt de temps, la majoria de les pel·lícules van ser contades des d’una mirada masculina: els homes eren els protagonistes, els herois, els que prenien decisions, mentre que les dones solien ocupar papers secundaris o dependents. No obstant això, en les últimes dècades ha crescut una nova manera de contar històries, una que incorpora la perspectiva femenina.
Parlar de perspectiva femenina no significa només que hi hagi més dones directores o actrius, sinó que les històries es contin des de les experiències, emocions i lluites de les dones. Suposa mirar els temes de sempre —l’amor, la família, el treball, la justícia— des d’un altre punt de vista, més igualitari i més real. Pel·lícules com La font de les dones o La bicicleta verda mostren com les dones organitzen, decideixen, lluiten o transformen el seu entorn, sovint des del silenci o la resistència quotidiana.
Aquesta mirada ajuda a reconèixer el valor del que moltes vegades ha estat invisible: la cura, l’amistat, la paraula, la comunitat. També ens convida a reflexionar sobre com el cinema pot ser una eina per al canvi social, mostrant models diversos de dona i home, i obrint espais per al diàleg entre generacions.
En definitiva, mirar el cinema amb perspectiva femenina és una manera d’aprendre a veure amb més profunditat. Ens ensenya que cada història té moltes veus, i que totes mereixen ser escoltades.
Gràcies per compartir les vostres reflexions que ens enriqueixen a totes/o ¡
Canyelles Aprèn 
Deja un comentario